Esglèsia de la Masó - Fotografia Pep Aguadé

Dedicatòria

A tots els nostres avantpassats que amb el seu esforç aixecaren l’església de Santa Maria Magdalena de la Masó, d’excepcionals dimensions i, molt particularment, a mossèn Josep Ferré i Batlle, que fou rector de la parròquia masonenca des del 1965 fins al 2005 (any de la seva mort) i que en la seva estada, no tan sols tingué cura del temple, sinó que el reformà i l’embellí tot respectant-ne sempre l’arquitectura.

L’església parroquial
de Santa Maria Magdalena
de la Masó

Robert Vallverdú i Martí

El projecte definitiu de l'Església de la Masó

El 25 de novembre del 1884, l’arquitecte Ramon Salas i Ricomà presentava al Govern espanyol els plànols i el projecte detallat de la nova església. Aquesta llarga memòria explicativa la iniciava amb una descripció del poble, tot ressaltant la importància dels edificis religiosos com a lloc de reunió de bona part dels habitants per seguir la tradició moralista dels avantpassats.

De tots els pobles de l’Arquebisbat que necessitaven aixecar una nova església, la Masó era, sens dubte, la localitat més necessitada, ja que fins aleshores el culte s’havia hagut de fer en una petita capella que no tenia ni la capacitat ni les condicions per complir aquella missió, tal com es desprenia dels nombrosos informes del rector de la parròquia i l’Ajuntament.59

L’emplaçament

La situació de l’església es justificava per la seva centralitat. Les autoritats eclesiàstiques recomanaven sempre que s’edifiquessin en zones aïllades, en carrers amples de fàcil accés, preferentment en places, on se situava la porta principal.

Per això, l’arquitecte escollí com a solar el de la petita església, un solar que s’eixamplaria amb un tros de terreny de sembradura que s’havia adquirit expressament. D’aquesta forma restaria, enfront de la façana principal, un espai de terreny que, unit a la part del carrer, donaria lloc a una plaça força original, presidida per un campanar alliberat de qualsevol suport. Salas i Ricomà, prèviament, havia vist tots els racons del poble per comprovar si l’església es podia aixecar en un altre lloc; però cap no reunia les qualitats de centricitat i capacitat com el terreny elegit. Cal tenir en compte que l’orientació de les primeres esglésies era de ponent a llevant; és a dir, tenien l’entrada a occident i la capçalera a orient.

59 Ibid., “Provincia de Tarragona. Proyecto de la Nueva Iglesia Parroquial del pueblo de la Masó. Firmado por el arquitecto D. Ramon Salas Ricomà”.

artsobrepaper.com

INICI - CONTACTE - Aquest llibre ha estat editat i imprès per artsobrepaper.com. Podeu contactar amb nosaltres a la següent adreça: Artsobrepaper.com - Vallvera 5, 4 -2 - 43800 Valls (Tarragona) Teléfon - 977 614 092 o bé per correu electrònic a info@artsobrepaper.com

Premi Rodon Giro