Justificació

Aquest treball neix de la publicació d’un llibre sobre la Masó editat per Cossetània Edicions i l’Institut d’Estudis Vallencs el 2002. Fou durant la recerca de documents per elaborar aquella síntesi històrica que vaig descobrir uns plànols del temple i del retaule de Santa Maria Magdalena de la Masó, un temple i un retaule realment espectaculars que convertiren aquesta església i el seu esvelt campanar (autèntica agulla sense contraforts ni pinyes) en un dels complexos historicoartístics més importants de la comarca de l’Alt Camp. Les característiques estètiques i les dimensions de l’església la converteixen en un monument excepcional.

Cal tenir en compte, a més, les dificultats de tot tipus que es van trobar els masonencs per bastir-lo a final del segle xix, quan el poble comptava amb 330 habitants. La recerca econòmica que dugueren a terme els seus habitants ens demostrarà, una vegada més, la pobresa de la pagesia d’aquell temps i, alhora, l’esforç econòmic que representà construir la nova església. Només la seva tenaç persistència durant mig segle aconseguí enderrocar l’antiga capella, en estat ruïnós, i edificar un temple molt superior a les necessitats de la parròquia.

Cercar en els arxius i desenterrar les dades històriques de la construcció d’aquesta església és molt més que descobrir i divulgar unes notes històriques que el pas del temps podrien haver fet oblidar. És, sens dubte, descobrir les arrels d’una col·lectivitat humana. Mirar el passat consolida i enforteix les arrels. Parar-se per admirar el que ens han llegat les generacions passades, amb molts menys recursos dels que disposem ara, i adonar-se del seu esforç gegantí ens fa veure de què és capaç una col·lectivitat humana moguda per la fe.

He estructurat el treball de la manera més pedagògica possible. Es tracta d’un estudi monogràfic de l’edifici, però també d’un estudi que analitza la complexitat històricosocial de la Masó, des dels orígens fins als nostres dies, que ha fet possible l’església. Ha calgut, doncs, detallar totes les vicissituds del procés de construcció, sense estalviar-ne cap notícia, per més insignificant que pogués semblar a primera vista: la cronologia, els materials, les despeses a la menuda, les reformes, les remodelacions...

També descrivim els estils arquitectònics del conjunt i, de forma més detallada, la distribució de les naus, el creuer, els altars i, sobretot, el magnífic retaule de Santa Maria Magdalena, obra de Ramon Salas i Ricomà, arquitecte diocesà, membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, autor de nombrosos tractats arquitectònics i de construccions que trobem arreu de l’Estat espanyol, i autor també del retaule de la Catedral de Tarragona, idèntic al de la Masó —el masonenc, però, era de proporcions més reduïdes. També ha estat necessari no descuidar-ne el constructor: Antoni Domènech i Figueras, veí de Valls, que treballà en altres esglésies i capelles de la comarca.

La principal dificultat va sorgir en constatar que havia desaparegut el “Llibre de l’obra” —és a dir, la memòria sobre la construcció de l’església relatada dia a dia pel rector de la parròquia—, que diversos inventaris recullen. Amb tot, la riquesa documental del fons Salas Ricomà, conservat a l’Arxiu Diocesà de l’Arquebisbat, m’ha permès salvar aquest desavantatge amb força dignitat.
L’estudi l’hem situat en el seu context arquitectònic, terminològic i conceptual adequat, i hem estat prudents a l’hora d’etiquetar les coses, tot evitant d’aplicar rígidament els esquemes de manual o de categories historiogràfiques, que no s’ajusten de la mateixa manera en totes les conjuntures.

L’eix central del llibre el vertebren tot un seguit de documents que recullen successivament la visió immediata o la tramesa familiarment. Aquests documents giren al voltant de la il·lusió dels veïns per construir l’església; les gestions fetes per obtenir els ajuts i els permisos governamentals, eclesiàstics i reials; el rescabalament econòmic, i, finalment, la importància que representà aquesta obra per als masonencs. El treball ha intentat, a més d’eixamplar extraordinàriament el panorama de la història local, contribuir a enriquir l’àmbit de la història comarcal i, és clar, la història general de Catalunya.
Mitjançant l’estudi de l’església de Santa Maria Magdalena, reflecteixo un boci de la història de la Masó i de la seva gent, i explico els fets amb noms i cognoms, que s’han perpetuat en el temps. En aquest sentit, les pàgines que han sorgit d’aquest treball no pretenen ser només una divulgació o una reconstrucció històrica o erudita del passat de la població.

Pretenen ser, també, una immersió viva en aquell passat, de manera que ens ajudi a entendre millor com hem estat i com som, que ens ajudi a situar-nos, que ens doni punts de referència i ens estimuli per al futur. Crec que la història hauria de servir per abastar aquests objectius; és per això que, en aquest estudi, hi he intentat aportar els materials necessaris per fer-ho possible.